Thursday, September 02, 2010 18:49

Projecte de recerca


A ningú se li escapa que la integració avançada de les TIC a l’aula comporta tota una sèrie d’àmbits d’actuació com ara principalment:

  • l’àmbit metodològic
  • l’àmbit de competència digital del professorat
  • l’àmbit curricular
  • l’ambit organitzatiu
  • l’àmbit tecnològic
En treballs previs s’ha abordat [(veure Tallada,A. (2008) i Cano, M.(2008) ] àmpliament les implicacions que els diferents àmbits representen. Sigue com sigue és obvi que proposar la integració de les TIC a l’aula implica posar a disposició de l’alumnat dispositius TIC, i quan aquí parlem de dispositius TIC ens referim essencialment a l’ús d’ordinadors amb serveis de xarxa i connectats a Internet. En la darrera dècada, i de fet des del primer projecte Argo del Departament d’Educació, des de les diferents administracions públiques s’han fet esforços considerables per dotar de maquinari informàtic i programari informàtic als centres educatius. Aquests esforços es van centrar inicialment en la concentració d’ordinadors en aules específiques d’informàtica connectats en xarxa. Posteriorment, a la vegada que augmentava la quantitat i qualitat dels ordinadors de centre (i a la vegada també la complexitat de l’estructura del sistema informàtic per suportar els serveis prestats), s’ha reduït la ratio d’alumnes per ordinador i aquests s’han anat deslocalizant arreu dels espais de l’escola. Així es va començar a parlar de la necesitat de passar del concepte d’aula d’informàtica al de informàtica a l’aula. Malgrat tot les ratios de dotació i el temps de treball que l’alumnat fa ús de les TIC a l’ESO que s’indiquen en darrers informes com SITES 2006, no permeten garantir que realment s’estiguen fent passos rellevants cap a una vertadera integració de les TIC.

El Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya va engegar l’any 2004 el projecte IATIC, un pla experimental d’enriquiment de l’entorn tecnològic en una sèrie de centres pilot de secundària i primària. Els centres IATIC havien de ser centres experimentals amb pràctiques educatives innovadores en l’ús de les Tecnologies de la Informació a una escala realment àmplia, basades en projectes globals de centre. L’experiència s’inicia l’any 2004 en 8 centres públics de Catalunya, un per servei territorial, que reuneixen característiques com ara l’experiència en l’ús de les TIC, la formació en TIC d’una gran part del professorat i una tradició escolar d’innovació, amb els següents objectius:

  • Fomentar, experimentar i avaluar, en centres públics de primària i secundària, la utilització intensiva i coordinada de les TIC a les diverses àrees curriculars i als diversos nivells educatius
  • Impulsar la innovació metodològica i organitzativa, especialment en relació a la creativitat, la recerca, la comunicació i el treball cooperatiu.
  • Desenvolupar indicadors d’integració de les TIC a l’aprenentatge i d’aplicació a la docència, globals de centre i específics d’àrea i de nivell
Per tal d’assolir aquests objectius el Departament d’Educació va prendre un seguit de mesures, una de les quals va consistir en incrementar de forma considerable la dotació d’ordinadors per a l’alumnat en els centres pilots fins apropar-se a ratios d’1 alumne per ordinador (models tipus 1to1 computing environment). A l’hora d’incrementar el nombre d’ordinadors alguns d’aquests centres van optar per posar més ordinadors de sobretaula en aules específiques i ordinàries, mentres d’altres van optar per models d’ordinadors portàtils a l’aula. Sigue com sigue, i només tenint en compte l’àmbit tecnològic i organitzatiu dels centres, l’augment del parc informàtic d’aquests centres representa pel seu volum obstacles tècnics considerables que s’han de tenir en compte:
  • l’augment de la complexitat de cablejat, electrònica i configuració de la xarxa.
  • la previsió dels increments de consums energètics i de potència elèctrica al centre.
  • preveure sistemes de recàrrega de bateries per a dispositus portàtils.
  • la dispersió de models i tipus de maquinari, sistemes operatius, aplicacions…etc
  • l’augment de les despeses de fungibles informàtics
  • l’increment de les despeses de manteniment.
  • l’elevada especialització requerida per a la coordinació TIC del centre
  • la falta d’adaptació dels espais i del mobiliari escolar dels centres educatius que no han estat dissenyats pensant en aquests nivells d’integració TIC.
  • …etc
D’altra banda davant de l’augment continuat de demandes per part dels centres, el Departament d’Educació s’ha vist amb la necessitat d’ampliar i garantir l’accés i qualitat de la connexió de les xarxes LAN de centre a Internet. El Departament d’Educació està acabant de desplegar actualment el projecte Heura iniciat l’any 2007. Amb Heura es posa l’accent principalment en els aspectes infraestructurals (cablatge, xarxes LAN, VLAN, wifi, electrònica de xarxa, servidors…) de les dotacions TIC als centres.

És en aquest context on l’aparició relativament recent (a partir del 2006) de dispositius UMPC (veure wikipedia: Ultra Mobile Personal Computer) pot contribuïr de forma significativa alhora de dissenyar un model d’integració dels ordinadors a les aules permeten reduïr alguns dels obstacles apuntats anteriorment. L’evolució a la baixa del cost d’aquesta mena de dispositius, juntament amb la seva versatilitat multiplataforma, la seva capacitat de connectivitat i la seva portabilitat real (tan en dmensions com en pes reduït) els converteixen en candidats idonis per substituïr i/o complementar el material escolar clàssic (llibres de text, bolígrafs, llapis i quaderns) de l’alumnat. Amb aquest projecte de recerca pretenem precisament posar a prova les possibilitats d’aquest tipus de dispositius TIC, en concret els models ACER Aspire One 110 i 150, amb dos grups pilots d’alumnat d’ESO: un de 2nESO i un de 4tESO.